Salus Álvarez (DOQ Priorat): “Sense frenar l’evolució, hem de ser més identitaris encara”
ENTREVISTA al president de la DOQ Priorat qui destaca el crèdit i la confiança que s’han guanyat els vins de la regió a força de protegir la figura del viticultor, el patrimoni de vinyes i el paisatge
Salustià Álvarez és l’actual president de la DOQ Priorat | Foto: Ferran Estivill
“M’adono del valor del vi al Priorat a la meva comunió. Quan li demano al meu pare que vull el segell de la Unió Esportiva de Porrera cosit a la samarreta, em diu que l’acompanyi al tros. M’ensenya una filera de ceps i em diu: Cavar totes aquestes tires fins a aquell marge és el que et costarà tenir-lo. Valia 17 pessetes”. Salus Álvarez ha estat president de la DOQ Priorat durant molts anys, des de 1992 quan el proposa la candidatura de les cooperatives i fins a l’actualitat, amb un parèntesi de 4 anys durant els quals el va rellevar Toni Alcover. Ha comandat l’esdevenir heroic de l’única denominació d’origen qualificada catalana amb aliades i aliats fidels, des de quan la vinya i el vi no es consideraven un revulsiu a la comarca a avui, que la regió vitivinícola és admirada arreu del món.
“Al Priorat hi vèiem una pedra negra; el primer que em desperta una nova mirada és l’exdirector de l’INCAVI, en Jaume Ciurana. Ell sempre s’hi va referir com un diamant en brut”, recorda. Álvarez és un president amb caràcter, de paraula contundent, geniüt, que s’ha sentit qüestionat en més d’una ocasió, a qui ningú no pot discutir totes les hores dedicades al bé col·lectiu, el de preservar la figura del viticultor, un patrimoni únic de vinyes velles i un paisatge amarat d’història que mira de fit a fit la Serra de Montsant. Al llarg dels anys, ha compaginat la presidència de la DOQ amb la militància política ocupant espais de responsabilitat a l’Ajuntament de Porrera, al Consell Comarcal del Priorat i a la Diputació de Tarragona. Pensa que beure vi no és per quan es té set, sinó que “el vi és un aliment socialitzador i n’hem de destacar sempre la part alimentària, la cultural i l’emocional”. L’entrevistem al Tast de Cal Compte, hores abans que s’acabi la 30a edició de la Fira del Vi de Falset. La casa, al costat de Cal Marimón, actual seu de la DOQ, és un espai patrimonial valuós i restaurat delicadament per la historiadora Anna Figueras, que també explica l’evolució de la comarca i les vicissituds per les quals ha passat el món del vi.
“El Priorat ha tingut la capacitat sempre de lluitar contra l’homogeneïtzació de tot. Constantment ens hem protegit d’allò pel que no volem que se’ns confongui”, diu amb rectitud i severitat. Adopta un posat seriós quan dibuixa els contorns d’una DOQ que no ho ha tingut fàcil per ser on és, que ha estat capaç de definir i d’identificar “Els noms de la terra”, l’arquitectura i la reglamentació dels vins que distingeix paratges, finques i viles i en certa forma també pràctiques culturals, les dels viticultors que les han protegit. “Avui m’atreveixo a dir que cal posar ordre, prestigiar i valorar el vi”, revela referint-se al panorama català. “Fa 20 anys que fem les coses bé al Priorat, i això vol dir que ens hem guanyat el crèdit i la confiança perquè hem estat honestos i transparents, mostrant la traçabilitat de cada ampolla”, sentencia. Per arribar-hi, són moltes les batalles que han lliurat, algunes molt crues i especialment amb l’administració catalana. L’aniversari de la Fira del Vi fa que tothom, aquests dies estigui passant balanç del que ha succeït en les últimes tres dècades. “A principis dels 90, quan assumeixo la presidència de la DOQ, al Priorat hi ha dos models molt clars, el cooperatiu amb el suport de l’administració que en defensava la integració i el dels sonats de Gratallops, com els deien alguns d’aquí”, diu Salus Álvarez. Reconeix que durant un temps viu dissociat entre aquestes dues visions del vi, la del volum i la concentració i la més purista que significa un tros de terra, la dels hippies que arriben amb una mirada nova i molta il·lusió. Hi ha un dia que, com a diputat provincial, comença a rebre trucades que li pregunten per aquesta segona via: “Aquest interès en els elaboradors de Gratallops em fa creure que el model de viticultura i enologia dels closos és el camí, que pot ser el revulsiu que necessita la comarca per sortir d’un llarg període de latència”.
Viatjarà amb René Barbier arreu, per constatar que el model que proposa per al Priorat és real i possible, a Alsàcia, a la Borgonya i fins i tot a Banyuls. Comença a entendre que si un territori fràgil camina amb una sola veu i una mirada compartida, pot arribar més lluny. A tot això, s’hi suma, uns anys després, la determinació de Lluís Llach anunciant que plantarà vinya a Porrera després dels aiguats del 94. Ell que sempre ha dit que fer vi és una “aventura humana”. El programa LEADER, impulsat per l’avui professora de la UdG, Eulàlia Guiu, possibilitarà econòmicament el somni. “Comencem a fer camí, però també molts gestos que constantment haurem de fer per protegir-nos, com passar a ser una denominació d’origen qualificada que blindi la identitat d’una regió. Vam interrompre fins i tot unes vacances del president Pujol; volíem protegir-nos de la creació de la DO Catalunya”, explica sense pèls a la llengua. Recordarà que són els primers a crear una targeta vitivinícola amb Caixa Tarragona per donar traçabilitat a la compravenda de raïm, però l’administració catalana l’anul·larà anys després en treure la pròpia. També l’impuls del primer Vi de Finca Qualificada, el de Clos Mogador, és una protecció, per distanciar-se del marquisme que proposa el Marqués de Griñón amb Vinos de Pago arreu de l’Estat espanyol. “Al Priorat, parla la terra, no la marca”, insisteix. “Iniciem també els tastos de finques i viles que no van acabar prosperaran per diferències amb la Universitat Rovira i Virgili, però la idea ha estat sempre anar a la recerca de la identitat”, explica Salus Álvarez.
En aquells moments les discussions giren al voltant del cabernet sauvigon, una varietat àmpliament plantada al Priorat que avui va reduint presència, la promoció dels rancis i del vimblanc i el preu de les vinyes velles. Havia arribat el moment de prestigiar-les. “Mentre treballem la identitat dels vins dels pobles, arriba la crisi financera que ho arrossega tot. Per sort, primer caurà el mercat americà i els problemes en les vendes seran esglaonats, arribaran amb els anys a altres mercats europeus. A conseqüència de la crisi, es produeix un gran canvi en la distribució. De sobte els vins del celler surten amb comptagotes i la cadena es buida d’estocs”, ressalta. “Si abans veníem 15 o 20 caixes, avui venem a la botiga com si fos per a un particular”, es lamenta.
Li sap greu que en tots aquests anys no s’hagi pogut materialitzar un projecte que la DOQ Priorat guarda en un calaix a l’espera que s’aparquin gelosies. “Defensem la reconstrucció de la Cartoixa d’Scala Dei com un gran centre enoturístic i gastronòmic, a l’estil de Món Sant Benet, amb fons europeus, de la Generalitat i dels cellers”, sintetitza. La DOQ sent que falta aquest homenatge als orígens, al Priorat d’Scala Dei, al bressol de la cultura del vi moderna, amb la voluntat d’impulsar socialment i econòmicament una regió vitivinícola enllaçada a una icona patrimonial inequívoca. “El Priorat és selectiu amb la gent, o t’atrapa o t’escup, però tot depèn de com t’hi acostis”, comparteix Álvarez. “És com un imant, fenya rai per separar-te’n, si hi entres”, afegeix. Sap bé aquesta relació ambivalent i repassa exemples d’èxit i fracàs en funció d’aquesta primera aproximació. “El 50% dels cellers del Priorat han començat des de zero, això no ha passat enlloc més. I això ens demostra que hi ha un espai per continuar creixent, malgrat totes les incerteses que planen al món del vi, que són, tanmateix, globals”, explica el president de la DOQ Priorat.
Certament, el Priorat ha estat sempre terra d’acollida. “Sense frenar l’evolució, hem de ser més identitaris encara i més fidels a la terra”, adverteix Salus Álvarez. Aquest és el camí que transitaran els pròxims anys, sabent que són punta de llança, referència enològica, exemple de qualitat i, cada vegada més, puresa. “El coneixement avui s’ha multiplicat. Sabem on som, però ens preguntem on podem ser, com també què és la identitat? Quins són els grans vins? S’ha de modificar tot el que tenim dibuixat per trobar aquesta identitat?”, reflexiona en veu alta. Sap que són lluny d’aquells primers grans vins premiats per Robert Parker en què es parlava de corpulència. Avui manen la fluïdesa, la bellesa i la vellesa, la profunditat, la finor i la frescor…
“Fa vint anys que no s’ha fet cap inversió relacionada amb l’aigua al Priorat; l’última va ser al pantà de Margalef”, es lamenta. Confia que malgrat les pluges dels últims mesos, es resolguin les necessitats hídriques d’una comarca eminentment pagesa amb l’horitzó de 2050. “L’aigua i l’habitatge depenen del Govern. El compromís ha de ser seriós. Estem disposats a estudiar-ho junts, però ho han de resoldre ells”, sosté Álvarez. Té coratge per afrontar els tres anys de presidència de l’actual mandat, especialment perquè al Priorat hi veu “més gent jove formada que mai, més joves natius que s’arrisquen a quedar-se aquí i a fer vi. Només els hem d’ajudar una mica. Avui ja hi ha aquest orgull de dir-se pagès, perquè al Priorat s’ha dignificat el seu treball. La societat et prepara per a una titulació, però no et prestigia. Si et pots guanyar bé la vida amb la teva feina, al camp, te’n pots sentir extraordinàriament orgullós”, diu amb emoció als ulls. Tothom sap que no serà fàcil; sortejar el canvi d’hàbits de consum, la situació geopolítica, l’emergència climàtica… però es respiren més que mai voluntats compartides en un Priorat que sempre se sobreposa i recomença.
“Els elements col·laterals et poden prestigiar o no. Recordo sempre les paraules d’Eduard Puig i Vayreda quan era director de l’INCAVI. Somiava treure el nom de Costa Brava a la DO Empordà perquè el turisme que hi tenien aleshores, no els ajudava. Avui seria diferent. I lligat a això, avui la DO Empordà que celebra el seu 50è aniversari, es fixa en un espai cultural que és el Terrer, nascut i empeltat al Priorat; que hagi estat inspiració per a ells i ara l’adaptin a la seva regió vitivinícola, és d’una satisfacció personal molt gran per als prioratins”. No acaba l’entrevista sense recordar la mà de l’avi al tros, el que el va guiar i li va ensenyar l’esforç, però sobretot moltes pràctiques culturals que matisen el vi i que ell que també ha llegat als fills. Perquè a casa, també n’elaboren, al celler Álvarez Duran. I, a Porrera, aquests dies hi baixa aigua pel riu Cortiella.
