Celebra les 25 veremes de l’icònic Turó d’en Mota amb un dinar al Celler de Can Roca i en posa a la venda 150 ampolles amb 23 anys i mig de criança
Que els escumosos tenen una gran capacitat de guarda no és cap secret. Especialment, quan han nascut d’un raïm de gran qualitat i d’un procés d’elaboració amb el qual s’ha perseguit l’excel·lència. Una altra cosa és que, almenys entre les bombolles que s’elaboren a Catalunya, hi hagi gaires cellers que hagin treballat amb visió, guardant prou ampolles d’antigues anyades per indagar quants anys es mantenen en condicions òptimes i que, a més, puguin compartir aquest viatge líquid en el temps més enllà de les parets del celler. El penedesenc Recaredo, que pertany a la marca col·lectiva Corpinnat, ha fet un pas endavant aquest dimarts que trenca motlles entre els escumosos de llarga criança.
Mitjançant un dinar maridatge al Celler de Can Roca de Girona ha reunit una setantena de persones entre sommeliers, elaboradors, cuiners, periodistes i la família del celler per tastar 25 anyades del seu escumós més icònic, el Turó d’en Mota: es distingeix per haver estat un dels primers a ser un monovarietal de xarel·lo, brut nature i per la seva bombolla fina.
Neix l’Enoteca 1999 del Turó d’en Mota
La trobada ha servit per celebrar el quart de segle que Recaredo verema la finca del Turó d’en Mota per fer aquest escumós de mètode tradicional, nascut com a DO Cava i que ara és Corpinnat. Com a colofó del dinar -que ha recorregut aperitius i plats que han marcat la història del restaurant gironí, considerat un dels millors del món-, Ton Mata, tercera generació de Recaredo, ha anunciat acompanyat de Ton Mata pare (segona generació) que posen a la venda una edició Enoteca de 150 ampolles de la primera anyada, la 1999.
L’anunci de la família Mata, que no ha amagat la seva emoció, ha agafat per sorpresa molts dels convidats -alguns han quedat, literalment, amb la boca oberta-, i encara hi ha més: Recaredo preveu fer el mateix cada any i treure una edició limitada d’Enoteca amb l’anyada corresponent de 25 anys enrere. La rellevància de la vetllada ha deixat també una imatge inèdita: el sommelier en cap del restaurant gironí, Josep Roca, s’ha assegut a taula per gaudir de l’àpat a petició de Ton Mata pare.
Per fer-se’n una idea de què representa posar a la venda el Turó d’en Mota del 1999 cal tenir present que habitualment es treu amb entre 12 i 13 anys de criança. Les ampolles del 1999 els superen amb escreix, perquè tenen 23 anys i mig (són una mica menys que els 25 anys de la verema d’on van néixer, perquè primer van transcórrer uns mesos per elaborar el vi que després va permetre iniciar la criança com a escumós). Tant de temps de guarda i l’escassetat d’ampolles es trasllada en el preu: l’anyada 1999 val 575 euros l’ampolla.
Tastar ara el Turó d’en Mota del 1999 pot fer les delícies dels amants dels escumosos de llarga guarda que es mantenen vivaces malgrat la seva evolució i amb una bombolla delicadíssima. Una iniciativa similar a la de Recaredo entre els escumosos catalans cal buscar-la, per exemple, en el també penedesenc celler Mestres (DO Cava), que ha tret algun escumós amb prop de dues dècades de criança, però en forma de cupatge i que, a més, presenta un buscat perfil oxidatiu característic d’aquest celler.
Una referència que ha obert camí
Per a Josep Roca, amb la vetllada protagonitzada pel Turó d’en Mota s’ha celebrat “quelcom transcendent de la història dels vins d’Espanya”, i més perquè, com ha recordat Ton Mata fill, va ser “el primer escumós de parcel·la única” elaborat a l’Estat. Sorgeix d’una vinya plantada el 1940 i de la qual se’n va enamorar la família Mata: el raïm es venia per fer-ne un cupatge “mediocre”, ha relatat Mata, i ells van redreçar-la per fer-ne aquest escumós de referència. Comprar la finca, ha admès l’enòleg, el va mantenir dos mesos sense dormir.
Poder oferir l’opció de gaudir d’un escumós de més de dues dècades ha implicat una preparació que ve de lluny. Mata ha explicat que des de bon principi van elaborar el Turó d’en Mota per treure’n molt més endavant una edició Enoteca, de manera que cada any n’havien guardat ampolles.
A partir de l’anyada 2003, més que les 150 de la 1999. Al tast de les 25 anyades s’ha evidenciat com aquest escumós és fill d’un terrer i de cada anyada, de manera que si han estat més càlides o més fresques es trasllada clarament a cada copa.
Ton Mata pare ha rememorat que el Turó d’en Mota “va trencar esquemes en el món dels escumosos de qualitat sense amb prou feines ser-ne conscients” i ha subratllat que el fet que aquesta elaboració i el celler s’hagin convertit en “font d’inspiració” per al sector vitivinícola és ben gratificant. Roca també opina que els Recaredo han marcat tendència amb el Turó d’en Mota i, amb referències com aquesta, ha fet una crida a no tenir complexos.
“No sé si és el millor escumós del món, però sí un gran escumós dintre dels escumosos del món”, ha garantit Roca, amb l’afegit que, a partir de l’aprenentatge de les tres generacions que han portat el celler hi ha una base sòlida perquè puguin continuar les següents. Mata fill ha relatat que treballen amb la idea de continuar obrint camí, especialment perquè s’hi emmirallin joves viticultors: “Ens faria molta il·lusió que això ajudés a fer valdre altres vinyes com aquesta”
S’endinsa en el club dels “vins immortals”
Les 25 anyades que s’han tastat -fins i tot el vi d’aquest 2023 que servirà de base per fer la criança de l’anyada d’enguany- s’han desgorjat gairebé totes aquest mateix setembre i alguna al maig. Això significa que s’han mantingut tot el seu temps amb les seves lies o mares, o sigui, les restes de llevats que ajuden a conservar els vins i escumosos, de manera que de segur que això ha ajudat a mantenir-los en un estat òptim -fins i tot l’anyada 1999 llueix un color ben viu a la copa, gens oxidatiu-. Entre els assistents, s’ha comentat amb ganes quines eren les anyades que agradaven més i, d’entre les que encara no han sortit al mercat -2010 cap aquí-, quines poden evolucionar millor.
Preguntat per Cupatges, el sommelier del restaurant Casamar -una estrella Michelin- de Llafranc (Baix Empordà), Alex Peiró, considera que caldrà restar atent a com es comporten les anyades càlides, sobretot tenint en compte que, “amb els anys, la vinificació s’aparta i surt la vinya i l’anyada” quan es tasten aquests escumosos, però vaticina que hi poden haver grates sorpreses.
Per la seva banda, María José López de Heredia, que pilota Viña Tondonia, un celler reconegut per la llarga capacitat de guarda dels seus vins de Rioja, està convençuda que el Turó d’en Mota del 1999 encara té un llarg camí: si ara els de Recaredo celebren 25 anys de la verema d’aquest escumós, sosté que aquesta anyada té “25 anys més” de recorregut i l’ha emmarcat en la lliga dels “vins immortals“.
Sara Pérez, de Mas Martinet (DOQ Priorat) i Venus la Universal (DO Montsant) va estudiar enologia amb Mata fill i ha figurat entre les assistents que no s’imaginaven què donaria de si el dinar. L’ha sorprès fins i tot en un sentit que segurament no era el primer objectiu del dia quan Recaredo va idear la vetllada: Pérez ha confessat que mai han estat gaire del seu gust els escumosos joves i l’anyada 2022 del Turó d’en Mota, que segueix fent la fermentació en ampolla -encara no ha iniciat la criança-, l’ha emocionat. “Una de les coses que més m’ha sorprès és que he tastat la 2022 i se m’ha obert un món. Jo me l’hauria begut tota”, ha assegurat.
Que s’hagi escollit el Celler de Can Roca per celebrar els 25 anys del Turó d’en Mota no és casual. Quan es va presentar l’anyada 1999 per primer cop va ser l’any 2008 i el restaurant gironí va prendre part en aquell acte. Llavors el pastisser Jordi Roca va crear unes postres que emulen una remolatxa per simbolitzar l’arrelament amb la terra i que s’han tornat a servir com les darreres postres del dinar d’aquest dimarts per acompanyar la copa del 1999.
Entre la resta d’assistents també han acudit Ester Nin (celler Nin Ortiz de la DOQ Priorat), Marisol Bueno (Pazo Señorans de la DO Rías Baixas) i David Léclapart (del celler homònim de la Xampanya), sommeliers com Bernat Voraviu del barceloní Alkimia (una estrella Michelin) i els cuiners Sergio Torres, del triestrellat barceloní Hermanos Torres, i Carles Gaig.
