Neix MALFUVI, una iniciativa per lluitar contra malalties de la vinya
Investigadors de la URV participen en aquest projecte que identifica els patògens que emmalalteixen la fusta de la vinya i busca tractaments alternatius, respectuosos amb el medi ambient.

Les vinyes d’arreu del món s’enfronten a una amenaça silenciosa però devastadora: les malalties de la fusta de la vinya (MFV) causades per fongs patògens, que debiliten les plantes fins a provocar-ne la mort. Aquestes infeccions redueixen la producció de raïm —i de vi— i generen pèrdues econòmiques milionàries, amb una estimació global de prop de 1.500 milions d’euros anuals en substitució de plantes.
Fins ara, el control d’aquestes malalties s’ha basat principalment en l’ús intensiu de productes fitosanitaris químics, l’impacte ambiental dels quals —contaminació del sòl i de les aigües, eliminació d’insectes beneficiosos, i resistència dels patògens— ha fet saltar totes les alarmes. Amb el canvi climàtic com a agreujant, el futur de la vinya requereix solucions sostenibles i innovadores.
En aquest context neix MALFUVI, un projecte en què participa la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili i que aposta per una alternativa natural als fitosanitaris químics: utilitzar microorganismes autòctons. Es tracta de bacteris, llevats i fongs filamentosos, que poden lluitar contra els fongs patògens de forma selectiva i respectuosa amb el medi ambient. L’avantatge d’utilitzar microbiota pròpia del territori rau en que està adaptada a les condicions de cultiu i no implica els riscos d’introduir agents d’altres ecosistemes. Així, s’han iniciat prospeccions de sòl i arrels a vinyes ecològiques catalanes, tant sanes com afectades, per analitzar-ne la microbiota i identificar possibles aliats microbians.
La idea consisteix en crear una col·lecció de microorganismes beneficiosos i una altra amb els fongs responsables de les infeccions. Un cop siguin completes, es duran a terme assaigs per detectar interaccions antagonistes entre ells, és a dir, trobar els candidats més prometedors per desenvolupar biopesticides naturals i, a llarg termini, contribuir a una viticultura més sostenible.
En aquest sentit, la primera campanya de mostreig es va desenvolupar el passat mes d’abril. En aquesta fase es van recollir mostres de terra, rizosfera —part del sòl immediata a les arrels— i arrels en deu parcel·les de vinya amb i sense afectació per malalties de la fusta. Després de procedir a l’extracció d’ADN de mostres i de seqüenciar certs marcadors filogenètics —que aporten informació sobre la història evolutiva de la planta— l’equip resta a l’espera de conèixer la identitat dels bacteris i fongs aïllats de la rizosfera i dels arrels de la vinya sana. Al finals de maig, van fer un mostreig de vinya afectada per malalties de la fusta per tal d’aïllar i identificar els fongs que en son responsables, que es repetirà al juliol. El projecte preveu executar la segona campanya de recollida de mostres a l’octubre.

MALFUVI està liderat per l’empresa vitivinícola Gramona SA, i hi col·laboren el clúster INNOVI, l’ADV Sant Martí Sarroca, el Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino (CSIC-ICVV) i la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, que participen en el projecte a través de la Fundació URV (FURV). El projecte s’enquadra en els ajuts per a l’execució de projectes de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri), en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.