El dimarts 16 de febrer de 2021 l’ACE-CEEC va organitzar la xerrada de la verema anual per parlar de les incidències que hi ha hagut en la verema 2020.
Degut a que la pandèmia encara continua entre nosaltres, enguany la xerrada es va organitzar de manera virtual . D’entrada hi havia 36 associats inscrits que es van convertir amb 43 amb les connexions d’última hora.
El desenvolupament del seminari va seguir un guió similar al d’altres anys. Una primera valoració a través dels companys tècnics de l´INCAVI , Lluís Giralt, Joan Reyes, i Enric Bartra i després una volta per cada una de les diferents DO’s de Catalunya per anar explicant les diferents vicissituds d’aquest any tan problemàtic.
Deixant de banda totes les complicacions degudes al Covid-19, que no son poques, hem hagut d’afegir altres complicacions de caràcter climàtic que han repercutit en aquesta verema.
Així quan en Lluís Giralt ens explicava amb les seves gràfiques les pluviometries de moltes comarques hem pogut observar que l’increment de pluges sobre un any normal ha sigut de uns 200mm, sobretot localitzades al gener, l’abril i maig. En quan a les temperatures es pot dir que s’han mantingut en la mitjana baixa. Aquesta forta pluviometria s’ha traduït amb una important expansió de la plaga de míldiu per tot el territori català menys a la D.O. Terra Alta. Aquesta virulència del fong ha afectat de manera important a les produccions generals de Catalunya que han baixat un 27 % tan en raïm blanc com en negre, respecte el 2019. Si ho mirem per DO’s, observem que el Penedes-43 %, Costers de segre-10 %, Conca de Barberà -34 %, Empordà-25 %, Tarragona-51 %, Montsant-15 %, Priorat-25 %, Bages-30 %, Alella-48 %, només la Terra Alta ha augmentat un 14 % (sempre comparant amb l’any 2019).
Per varietats, en blanc la majoria amb una disminució del 30 % i algunes com el chardonnnay o el gewurstraminer al voltant del 40 %. La única que no s’ha vist afectada ha sigut la garnatxa blanca ja que a la Terra Alta n’hi ha molta . En negres les més afectades han sigut el merlot i l’ull de llebre, (amb una disminució del 50 %, en quan a la garnatxa negra no hi ha hagut disminució per el mateix que en la blanca).
Degut a la important incidència del míldiu es temia que l’elaboració dels vins fos dificultosa, sobretot en quant a les fermentacions, però no ha sigut el cas, el fet que el míldiu fos molt primerenc i deixés molts raïms assecats va fer que aquets ja no es collissin i no anessin a l’elaboració dels vins. Finalment els vins han sortit amb unes característiques tant aromàtiques com en boca molt interessants . Els diferents enòlegs de les DO’s de Catalunya van anar desgranant les problemàtiques de cada comarca, amb un denominador comú que és el míldiu, menys, com ja hem dit, per la Terra Alta. També es va destacar que la incidència del míldiu en vinyes ecològiques va ser més elevada (del 20 al 30 % més) que en les vinyes convencionals que es podia tractar amb productes sistèmics. La incidència dels senglars i cabirols va tornar ha ser molt alta a la D.O. Conca en canvi amb altres D.O. com son Empordà, Alella o Bages sembla que la pressió s’ha vist una mica disminuïda. També tornar a destacar aquest lleuger increment del pH dels vins elaborats que es va constatant any rere any.
Esperem que l´any vinent sigui una collita que ens torni a les mitjanes de producció que estem acostumats i puguem fer una nova xerrada de verema i si cal de manera presencial.
