El sommelier participa a l’acte públic de donació de la biblioteca particular de l’enòleg empordanès a la Fages de Climent de Figueres
A l’habitació on l’enòleg Eduard Puig Vayreda guardava la seva biblioteca particular també hi havia un orgue de doble teclat. El tocava d’oïda, era un gran melòman. Gairebé va quedar colgat amb els llibres d’arreu que, amb els anys, hi va anar col·leccionant. Quan Puig Vayreda deixa de fer-lo anar, decideix donar-lo a l’Església d’Espolla. “D’una donació en neix una altra”, diu Oriol Puig Bordas, fill d’un dels enòlegs més reconeguts del país.
Ell ha estat l’artífex d’aquest gest generós que és donar l’arxiu del pare amb gairebé 2.000 referències sobre el món del vi. “La feia servir constantment; consultava llibres, però també hi preparava classes i presentacions… No només hi havia materials escrits, també il·lustracions, reproduccions de quadres i fotografies. Un cop ell no hi és, vull continuar-li donant ús, el mateix que ell en feia. Jo no m’hi dedico professionalment al món del vi i per molt aficionat que en pugui ser, amb mi la biblioteca no tindria vida”, argumenta.
La Biblioteca Fages de Climent de Figueres custodiarà el seu llegat que abasta obres entre els segles XVII i XXI. Els llibres donats permeten l’estudi de totes les regions vitivinícoles del món i qualsevol temàtica vinculada a la cultura del vi. La Fages de Climent esdevé amb tota seguretat la biblioteca catalana més rica en aquesta matèria. “La donació està condicionada a què s’estableixin vincles i acords de col·laboració amb entitats del món del vi per difondre i estendre l’ús del material donat. Com a fill i ciutadà hi seguiré tenint accés”, afirma Puig Bordas.
“A casa meva hi havia molts llibres i no només de vi, tot i que aquests eren efectivament la part més important. Hi ha un punt de nostàlgia però no de tristor, en la donació. Desprendre’t d’aquest racó de casa més íntim on el pare es refugiava a llegir i a subratllar, ja és això. Però és una decisió que fins i tot amb ell n’havíem parlat alguna vegada, de continuar-ne donant ús. Que hi hagi un fons únic i que el sector el conegui i l’utilitzi i el tingui de referència, compensa qualsevol sentiment de pèrdua”, comenta el fill.
“Vull que el món del vi l’aculli i el faci créixer també. És una satisfacció molt gran i és coherent amb la trajectòria del pare; la seva voluntat era potenciar tot l’entorn cultural del vi a Catalunya i a l’Empordà… Que el país sigui una regió vitivinícola de grans vins i cellers i espais d’alt valor enoturístic, que generi atracció, coneixement, que sigui focus de recerca i d’estudi. Posar al servei de Catalunya la seva biblioteca és respondre bé al seu esperit. La donació és un punt de partida, un revulsiu perquè la gent sàpiga que a l’Empordà hi ha material de consulta valuós”, matisarà.
“Òbviament el coneixia en moltes vessants del dia a dia, al pare, però el recordo sobretot llegint molt i constantment. I no només de vi, de tot, novel·la, assaig, biografies, novel·la històrica, però el món del vi l’atreia tantíssim… En els viatges, fotografiava quadres, pàmpols… I bevent vi, el recordo els caps de setmana, que era quan obríem una ampolla”, revela Oriol Puig Bordas. Atresora també una col·lecció molt important de discos i vins, com també llibres de gastronomia que no s’han inclòs al fons donat.
A l’habitació on l’enòleg Eduard Puig Vayreda guardava la seva biblioteca particular també hi havia un orgue de doble teclat. El tocava d’oïda, era un gran melòman. Gairebé va quedar colgat amb els llibres d’arreu que, amb els anys, hi va anar col·leccionant. Quan Puig Vayreda deixa de fer-lo anar, decideix donar-lo a l’Església d’Espolla. “D’una donació en neix una altra”, diu Oriol Puig Bordas, fill d’un dels enòlegs més reconeguts del país.
Ell ha estat l’artífex d’aquest gest generós que és donar l’arxiu del pare amb gairebé 2.000 referències sobre el món del vi. “La feia servir constantment; consultava llibres, però també hi preparava classes i presentacions… No només hi havia materials escrits, també il·lustracions, reproduccions de quadres i fotografies. Un cop ell no hi és, vull continuar-li donant ús, el mateix que ell en feia. Jo no m’hi dedico professionalment al món del vi i per molt aficionat que en pugui ser, amb mi la biblioteca no tindria vida”, argumenta.
La Biblioteca Fages de Climent de Figueres custodiarà el seu llegat que abasta obres entre els segles XVII i XXI. Els llibres donats permeten l’estudi de totes les regions vitivinícoles del món i qualsevol temàtica vinculada a la cultura del vi. La Fages de Climent esdevé amb tota seguretat la biblioteca catalana més rica en aquesta matèria. “La donació està condicionada a què s’estableixin vincles i acords de col·laboració amb entitats del món del vi per difondre i estendre l’ús del material donat. Com a fill i ciutadà hi seguiré tenint accés”, afirma Puig Bordas.
“A casa meva hi havia molts llibres i no només de vi, tot i que aquests eren efectivament la part més important. Hi ha un punt de nostàlgia però no de tristor, en la donació. Desprendre’t d’aquest racó de casa més íntim on el pare es refugiava a llegir i a subratllar, ja és això. Però és una decisió que fins i tot amb ell n’havíem parlat alguna vegada, de continuar-ne donant ús. Que hi hagi un fons únic i que el sector el conegui i l’utilitzi i el tingui de referència, compensa qualsevol sentiment de pèrdua”, comenta el fill.
“Vull que el món del vi l’aculli i el faci créixer també. És una satisfacció molt gran i és coherent amb la trajectòria del pare; la seva voluntat era potenciar tot l’entorn cultural del vi a Catalunya i a l’Empordà… Que el país sigui una regió vitivinícola de grans vins i cellers i espais d’alt valor enoturístic, que generi atracció, coneixement, que sigui focus de recerca i d’estudi. Posar al servei de Catalunya la seva biblioteca és respondre bé al seu esperit. La donació és un punt de partida, un revulsiu perquè la gent sàpiga que a l’Empordà hi ha material de consulta valuós”, matisarà.
“Òbviament el coneixia en moltes vessants del dia a dia, al pare, però el recordo sobretot llegint molt i constantment. I no només de vi, de tot, novel·la, assaig, biografies, novel·la històrica, però el món del vi l’atreia tantíssim… En els viatges, fotografiava quadres, pàmpols… I bevent vi, el recordo els caps de setmana, que era quan obríem una ampolla”, revela Oriol Puig Bordas. Atresora també una col·lecció molt important de discos i vins, com també llibres de gastronomia que no s’han inclòs al fons donat.
La biblioteca particular de Puig Vayreda ja està catalogada, però la seva amplitud fa que a la Fages de Climent encara l’estiguin analitzant i investigant. Diu Nati Vilanova: “Hi ha molts llibres de geografia vitivinícola, molts de països estrangers. Hi ha volums que parlen de cellers, en algun hi ha encara el tiquet de compra. I tot de llibres sobre cultura de vi, que parlen d’art, de mitologia, d’etiquetes, de música, de cinema. Hi ha llibres tècnics i manuals, d’arqueologia, de maneig i malalties de la vinya… És la suma de la seva vida com a enòleg i docent i per això també hi ha conferències, cursos, tastos de vins, papers de divulgació”.
“Una de les sorpreses ha estat trobar l’ex-libris amb dos ceps curulls de raïm, obra de l’impressor i bibliòfil olotí Miquel Plana, que li van regalar quan va fer 50 anys i des d’aleshores en marcava tots els llibres”, explica. I afegeix: “En endavant mirarem quines sinèrgies podem crear per donar amplitud al fons. No obstant, hem de dir que als nostres usuaris els agrada molt la cultura del vi i hem vist en els últims anys que és molt fàcil de divulgar”.
