La XI Jornada Ambiental aborda l’ecoansietat i la lluita climàtica dels joves

La Universitat de Barcelona reuneix científics, experts i activistes per parlar de la situació actual i el paper de les noves generacions en la construcció del futur

La XI Jornada Ambiental, organitzada conjuntament entre Família Torres, la Universitat de Barcelona i el meteoròleg Tomàs Molina, ha reunit aquest dimecres a l’Aula Magna de la UB dotze experts i activistes climàtics per parlar de l’efecte de la crisi ecosocial que vivim en la salut mental i en el futur dels joves i com l’angoixa climàtica està generant accions de protesta per part dels qui hauran de viure en un futur amb perspectives no gaire bones. Un fet que els pot portar a jugar un paper important en la seva construcció i en un canvi necessari i que, de fet, podria convertir el problema en part de la solució, impulsant-los a actuar. Unes 150 persones han assistit presencialment a la jornada i més d´un centenar l´han seguida virtualment des del canal YouTube de la UB.

A la inauguració, Tomàs Molina ha recordat els inicis de la Jornada Ambiental, a l´any 2012, l´objectiu ja era generar un debat universitari, científic i social, que en successives jornades va anar centrant-se en el canvi climàtic, les energies renovables, l´aigua, etc. Miquel A. Torres, president de Família Torres, ha apuntat que, malgrat totes les alertes i l’emergència clara que vivim, “tot continua igual, no hi ha canvis, no es veu voluntat de canviar radicalment la situació”. Tot i que cada cop siguin més les empreses amb un compromís ambiental, “sis de les deu empreses més grans del món són del sector del petroli i és molt difícil lluitar contra això”. “Segons la revista Nature, estem superant tots els límits perquè la Terra sigui habitable”, ha recordat Torres, i si no hi fem res això ens pot dur “a l’extinció”. Citant la famosa activista Greta Thunberg, ha conclòs, “it’s time to rebel“.

Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha apuntat que l´ecoansietat no hauria de parlar només dels joves sinó de tota la ciutadania, encara que “en parlem molt poc” i “requereix valentia”. “Durant massa anys ens hem pensat que els recursos eren infinits i que ho podíem fer tot que tot s’hi valia”, i “s’ha avançat” en el canvi però “no prou”. “Encara no s’ha obert el debat sobre els usos de l’aigua”, i el sector que en paga gairebé totes les conseqüències és el primari, els pagesos i ramaders, un sector importantíssim per a l’adaptació al canvi climàtic. Des d’un punt de vista social, a més, ha conclòs Jordà, “estem avançant en la transició energètica”, però cal recordar que “no hi ha cap revolució que no deixi molta gent enrere” i, en aquest cas, hauríem d’evitar-ho.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha parlat de la resposta a l´emergència climàtica com una raó col·lectiva que interpel·la tothom i ens duu a actuar davant d’un repte. I en els darrers anys, aquesta resposta ha anat creixent i “no té marxa enrere”. Això és, ha dit, “una gran oportunitat”.

Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica, biòloga i docent, ha dit durant la seva intervenció que som “molt reticents als canvis” i, a més, “hem fet de l’economia el puntal màxim del nostre progrés”. No hem de “salvar el planeta”, el planeta viurà, sinó ser humils –i sincers– i “salvar la vida de la nostra espècie”. A més, cal revisar la societat, els seus valors i aterrar-ho tot amb ciència i dades. Així, els joves poden tornar-se resilients, i ser un relleu que, a més, ha reblat, hauria d’entrar en política perquè és la manera de transformar-ho tot.

Els aspectes clínics i científics de l’ecoansietat

En un primer bloc, l’ecoansietat ha estat abordada des d’un punt de vista clínic, descrivint i analitzant què és i per què es produeix. En dues conferències consecutives que es complementaven, la doctora Virginia Krieger, de la Facultat de Psicologia de la UB, i Caroline Hickman, psicoterapeuta de la Universitat de Bath (Anglaterra) i coautora de l’estudi científic més gran que s’ha publicat sobre aquest matèria, han analitzat aquest problema global i que cada cop és més prevalent entre els infants i els joves.

L’angoixa per la incertesa en el futur i la impossibilitat de controlar-lo, sentiment comú a la nostra societat fa percebre als joves que no tenen futur, que la humanitat està condemnada i que, a més, els governs no responen com cal.

Davant de tot això, les expertes han proposat dues vies diferents però complementàries per enfrontar el problema. D’una banda, observar els indicis del desenvolupament d’aquesta angoixa i, des de l’entorn familiar i social immediat, promoure l’alfabetització ecològica i la implicació dels infants i els joves en accions en favor del medi ambient i la sostenibilitat, a més del desenvolupament d’estratègies per millorar el benestar emocional. De l’altra, els governs del món haurien de respondre clarament, protegint la salut mental dels seus ciutadans emprenent polítiques ètiques i col·lectives contra el canvi climàtic per reduir l’estrès que pateixen i millorar la seva visió del futur.

L’activisme climàtic com a reacció i necessitat

l segon bloc de la Jornada Ambiental l’ha obert el professor del CSIC Fernando Valladares. Després de denunciar l’impacte del negacionisme, una minoria que s’ajunta amb interessos polítics, socials, econòmics… hi ha contraposat l”ecoansietat, una reacció a una situació molt greu i que s’ha de combatre des de l’arrel, ja que és un problema que pot impedir l’acció. I l’acció, justament, millora l’ecoansietat, i l’activisme és una d’aquestes formes terapèutiques. També es pot reaccionar amb ira, una manera de canalitzar la preocupació de manera positiva i que pot dur a un activisme més intens, que trenqui inèrcies, el que hi ha darrere de ‘Fridays for Future’ o les accions a museus d’art d’arreu del món. Un moviment social que “no es pot ignorar i té una gran potència”. Connectar aquestes dues reaccions és molt important per poder canviar les coses, “molt saludable” per a les persones i els col·lectius, un “cercle virtuós” que podria salvar-nos del “precipici” cap on ens dirigim. És per això que ha convidat a reflexionar i a actuar per aconseguir el trencament que necessitem.

Després, Tomàs Molina i Carlota Bruna, dietista-nutricionista i ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, han parlat de l’ansietat climàtica. En base a una enquesta duta a terme durant les mateixes Jornades, han assenyalat com de generalitzada és aquesta preocupació en totes les franges d’edat, que es manifesta com a impotènciaansietat i tristesa però també en ira i por. Una angoixa sobre el futur de la humanitat i sobre el curs de la pròpia vida que es reforça amb un efecte pràcticament nul de les polítiques públiques a l’hora d’apaivagar-la amb les seves accions.

La reconeguda activista climàtica alemanya Luisa Neubauer, coorganitzadora de “Fridays for Future”, també ha intervingut amb una petita ponència titulada Per què hauries de ser un activista climàtic?. Crescuda als noranta, una època daurada on semblava que tot era possible i res no semblava un problema. No obstant això, va veure que la situació empitjorava ràpidament i els governs no feien gairebé res per posar-hi remei. Així doncs, finalment, va veure que tenia el deure d’intervenir, i com ella molts més joves, perquè els canvis no siguin només cosmètics sinó reals i profunds. Una reacció contra el futur cap on anem però també cap a la inacció i la tristesa davant d’aquest horitzó fosc.

La recta final de la Jornada Ambiental ha començat amb una taula rodona sobre accions iniciades per joves davant d’aquesta gran crisi. Des de Greenpeace Espanya, Dani Arenas ha volgut trencar la “visió heroica” dels activistes climàtics i reivindicar totes les persones que hi ha darrere i que fan possibles les accions. Tothom pot posar el seu gra de sorra. Elisabet Manich ha explicat la gènesi de l’Assembla Ciutadana pel Clima de Barcelona i com es van organitzar per elaborar propostes per a les institucions. Maria Serra, ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, ha explicat del deure de parlar amb tothom, d’anar a tot arreu, d’involucrar-se en el futur d’un món que haurem de viure tots. “L’ecoansietat ve de no ser dins la sala” on es prenen les decisions i no entens què fan ni hi pots influir. Finalment, Beatriu Garcias, d’End Fossil Occupy Barcelona, ha parlat dels moviments nascuts per convertir aquesta ecoansietat en acció directa no-violenta per enfrontar la clisi climàtica i ha afirmat que els mitjans no donen visibilitat a les seves accions, a menys que es recorri a iniciatives espectaculars.

La cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Laura Rahola, ha parlat del futur dels joves a Europa i que estan fent les institucions comunitàries. La realitat és la que és, ha admès, però ha apuntat que fa quatre anys que el canvi climàtic és la “prioritat absoluta” de la Comissió Europea. Això, però, dependrà de les opcions polítiques que governin al continent, i per tant cal la participació ciutadana per continuar i fins i tot accelerar la feina que s’ha posat en marxa.

La professora Teresa Sauras, de la Facultat de Biologia de la UB i delegada del rector per a la Sostenibilitat, ha presentat les conclusions de la Jornada, fent un petit resum de les intervencions, abans de la cloenda, que ha anat a càrrec del vicerector adjunt Ernest Abadal, Miguel A. Torres i Tomàs Molina. La XI Jornada Ambiental ha finalitzat amb un clam col·lectiu per aturar la dependència del petroli a través de samarretes amb el missatge “JUST STOP OIL” que han lluït alguns ponents, membres del comitè assessor i assistents.

El vídeo de la jornada està disponible a https://www.ub.edu/ubtv/video/xi-jornada-ambiental-2023