Blog

Aquest any la xerrada de verema s’ha dut a terme el dimarts 23 de gener al vespre al celler familiar Jovani Vins, que ens han acollit a casa seva amb gentilesa i als que donem les gràcies per la seva rebuda.

Com sempre l’ACE-CEEC  ha convocat als seus associats i a altres professionals del sector de l’enologia i viticultura d’arreu del territori català per posar en comú les impressions de com ha anat la verema.

Les primeres impressions abans de començar les exposicions ja postulen la sequera com el punt principal de coincidència que ha conduït a unes pèrdues de collita generalitzades arreu.

Han començat intervenint els Tècnics de l’INCAVI, Joan Baldric, Elisabet Perna i Lluís Giralt que junt amb el cap de secció d’Agricultura i Sanitat Vegetal – Serveis Territorials a Barcelona, Joan Reyes, han anat exposant les dades recollides en l’àmbit de Catalunya.

Les dades climàtiques, com la pluviometria, han fet evident que la manca de pluja, per sota dels 200 litres l’any en bona part dels municipis del territori, ha convertit en gairebé inviable el cultiu de la vinya tal com el coneixem en aquests moments. En els indrets que s’ha arribat per sobre dels 300 litres és menys dramàtic però, cal també avaluar els resultats dels darrers anys, per veure l’acumulació de sequera… la pluviometria ha estat majoritàriament en un 50% per sota de la mitjana històrica recollida.

Les elevades temperatures que se n’han anat donant al llarg de l’any (mínimes altíssimes amb nits tropicals continuades) amb l’augment mitjà de més d’1 grau arreu del territori, ha fet canviar també la regió climàtica establerta per Winkler-Amerine de la major part del territori, establint un panorama de poca pluja i temperatura molt elevada, amb menor idoneïtat per al cultiu de la vinya.

Aquestes condicions han fet incidència també en l’efecte de plagues i malalties tal com hem pogut corroborar per les dades recollides pels mateixos tècnics. S’ha revertit la tendència dels atacs de míldiu en els anys amb bona pluviometria, encara que en certes regions (Penedès i Bages) hi ha hagut algun atac d’aquest fong.

Les plagues han deixat de ser només microscòpiques i el porc senglar ha agafat el relleu dels atacs en vinya, sense una solució miraculosa per revertir-lo. La sinergia entre agricultors i caçadors sembla l’única possibilitat per reduir-los encara que no eliminar-lo. A aquests animals s’han sumat els cabirols que afectaven la planta, però no el raïm, però que ara a causa de la pressió de la sequera ja han descobert les bondats de la fruita i la consumeixen, amb un alt impacte. Una altra presència en diverses zones és la del cérvol, animal més gros i amb més necessitat de consum que ha començat, encara que en principi esporàdicament, a atacar el cultiu de la vinya.

El mosquit verd ha estat un altre insecte que s’ha convertit en plaga en algunes zones del Penedès, fins ara només es tenia constància de la seva afectació a Mallorca, Alacant o València. A causa de les condicions climàtiques en aquests dos darrers anys s’han reproduït de forma exponencial fins a arribar a afectar la vegetació,  impedint un creixement normal de la massa vegetativa, fent que la maduració sigui incorrecta, cosa més visible en varietats negres. Les solucions són encara poques i de cost elevat, però malgrat tots els tècnics de l’INCAVI estan en contacte amb aquestes regions afectades per a intentar frenar una expansió que podria agreujar la ja difícil situació de les plantes de vinya.

També s’ha parlat de la “taca groga del Penedès”, que s’ha trobat en alguns indrets amb resultats diferents segons l’atac, però de la que tot i el seguiment i les anàlisis fetes pels tècnics es desconeix l’origen i l’afectació.

Els Tècnics de l’INCAVI ens ha presentat també una enquesta duta a terme sobre la percepció de la sequera pels viticultors per verificar amb dades l’afectació fisiològica de les plantes. D’aquesta es pot despendre entre altres que: la sequera ha afectat més les vinyes velles de més de vint anys (cosa que en un principi podria semblar contradictori), que s’ha produït una elevada afectació sobre els raïms amb l’assecament dels mateixos i també manca de floració, les vinyes amb coberta vegetal han estat més afectades que les llaurades, i que totes les varietats han estat afectades per la sequera, analitzades amb més detall el Merlot per als Negres i la Parellada per als blancs han sortit les més malparades. Ha quedat palès també que hi ha varietats a les quals sembla que l’estrès hídric les afecta més, i d’altres com la garnatxa i la carinyena sembla que podrien ser varietats més resistents

La producció ha sofert un revés important en la major part de les zones, quedant en grans números en 412 milions de kg, amb una reducció del 30% sobre la mitjana. Per DO’s segons les dades aportades la més afectada ha estat la DO Tarragona i les menys la DO Empordà per les varietats blanques i la DO costers del Segre per les negres. Per varietats, les majoritàries han punxat en tots els casos i n’hi ha alguna de nova incorporació i poca incidència quantitativa (albarinyo, godello…) que han augmentat.

La major part de dades recollides han estat assentides pels assistents que seguidament han passat a explicar-nos  amb un cert detall segons la DO.

El primer a intervenir ha estat l’Enric Gil que ens ha explicat la verema a la DO Alella. En aquesta DO hi ha hagut dues veremes diferenciades segons la situació a la costa o a l’interior. A la costa les constants temperatures altes han suposat una situació molt dura amb la mort de molts ceps. Les vinyes velles plantades sobre sauló s’han adaptat millor a aquestes condicions adverses i ha resistit a pesar d’haver baixat la producció en un 50% de mitjana. Les elaboracions han estat bones en general sobretot en negres que les altes temperatures han suposat una millor maduració.

La situació de la DO Conca de Barberà ens l’ha relatat el Miquel Cantó, destacant també diferències entre la part alta i la part més baixa a causa de la diferent pluviometria i el desestacionament d’aquesta. El míldiu ha estat present en alguna zona fent-se més resistent als tractaments. Les temperatures han estat altes, però sorprenentment ho havien estat més encara el 2022. El merlot s’ha hagut d’elaborar majoritàriament com a rosat per les condicions del raïm i la parellada ha sofert una davallada molt important. S’ha hagut d’estar sobre l’elaboració, per les característiques de la verema i córrer a la meitat per l’aparició de pluges que degut a l’estat del raïm no auguraven millores si s’esperava a veremar-les. Les fermentacions s’han iniciat bé, però han sofert certs alentiments en el tram final. Els pH i els graus continuen pujant. Els grans molt petits, amb molta més pell que polpa han suposat vins molt concentrats amb aromes més madurs del desitjat.

Al Bages, el Miquel Palau ens ha detallat les altes temperatures mínimes que s’han donat durant tot el període. Aparició de pedregades (en un any molt sec) i certa afectació de míldiu. Les temperatures més fredes d’inici d’hivern han permès un bon agostament. L’afectació dels senglars ha començat a baixar, s’han pres moltes mesures amb anterioritat, però han començat a pujar els atacs de cabirols. La producció ha estat la més baixa dels darrers 15 anys, amb una mitjana de la meitat de l’habitual, que ja no és alta en aquesta zona. Les vinyes velles han estat les més afectades i sorgeixen els dubtes de com treballar el sòl amb la previsió de la poca aigua efectiva que ens espera. Les elaboracions han estat bones, amb pujada de pH, inclús en els blancs, cosa menys usual a la zona. L’extracció de color en els vins negres ha estat altíssim, inclús en varietats que habitualment són pobres en punts de color, i amb estructures més baixes, cosa que afavorirà el treball amb aquests. Els vins blancs semblen menys aromàtics, més madurs, menys frescor amb una tonalitat un pèl més alta en el matís.

Ens ha fet la radiografia de la DO Empordà el Carles Playà, que ens ha destacat que és una zona una mica diferent de la resta, ja que la collita ha estat la mateixa de l’any anterior, amb un aprox. 6% menys que un any normal. Ha ressaltat també que les vinyes més afectades han estat les velles i de muntanya. Les zones que han salvat millor la sequera han estat les de pissarres i llims i les més afectades les de sorra i argila. La garnatxa, varietat majoritària a la zona ha anat molt bé en quantitat, veient que s’adapta millor a la sequera. Les elaboracions han estat bones, constatant blancs també amb menys aromes frescos i en el negres el merlot ha estat el que s’ha comportat pitjor amb diferència. El senglar continua afectant els conreus amb pèrdues considerables.

La Maria Galup ens ha resumit la verema al Penedès-Cava com d’una gran intensitat de feina al celler… tant per la concentració de collita de les varietats en molt pocs dies com en haver d’estar atents a les partides per diferències considerables entre elles, per poca homogeneïtat de la collita,  la gran necessitat de fred per les elaboracions (amb l’elevat cost energètic que això suposa). Ha destacat també que els nitrògens han estat molt variables i s’ha hagut d’estar molt a sobre i fer les aportacions necessàries per evitar les ralentitzacions de les fermentacions. La feina al celler ha estat més alta i concentrada en menys dies. L’entrada de varietats s’ha solapat i excepcionalment s’ha veremat abans el Cabernet que l’Ull de llebre. Es manté la pujada del pH i baixada de l’acidesa. La poca homogeneïtat de la collita es va fer palesa ja en la recollida de mostres, cosa que ja va suposar un esforç extra a l’hora de què els resultats fossin representatius i útils. També aquí la parellada ha estat la varietat més perjudicada productivament de les varietats blanques i el Merlot de les negres. Els vins elaborats són també menys aromàtics i amb tocs de fruita més madura. La resta d’elaboradors de la zona presents han verificat unes condicions semblants en els seus cellers.

De la casuística del Priorat l’Òscar Llombart ens ha fet també una pinzellada. Ha fet palès també la diferenciació de verema segons la zona, essent molt menor la producció a la zona baixa del Priorat, on ni les vinyes amb rec han tingut un rendiment normal. Les vinyes joves han sigut més productives. Ha destacat que la pràctica de llaurar les vinyes velles en coster (amb animal)  baixen molt el rendiment el primer any (després de tota la vida sense llaurar) però el segon any millora molt la producció. Les fermentacions han sigut bones i els vins resultants semblen millors i més fàcils de treball i consum, amb un bon equilibri en els negres i també una major maduresa d’aromes en els blancs i una mica de manca de frescor.

Finalment, s’ha comentat que en algunes zones s’ha experimentat amb greix d’ovella impregnant els brots i borrons per combatre l’atac dels cabirols (l’INCAVI té en marxa també alguna experimentació), però els resultats són poc efectius i necessiten l’aplicació del producte diversos cops, cosa que encareix i complica l’acció.

Un cop explicats els detalls per zones que han estat força coincidents i amb la participació activa de la resta de públic s’ha constat que la viticultura actual s’enfronta al gran repte de la sequera. Les conclusions són que si s’aconsegueix arribar a 300-350 l/m² d’aigua el cultiu podrà sobreviure i produir en la major part de les vinyes, amb més o menys quantitat, però si no és així, serà un sector que encara que sigui considerat de secà acabarà desapareixent almenys en la forma de treball actual.

S’ha  plantejat també la importància de cercar alternatives per poder portar aigua a la zona si no es vol comprometre el futur del conreu i de l’economia de bona part de les comarques eminentment vitícoles no sols en el conreu sinó també en la comercialització del raïm i el vi. Algunes propostes sorgides han estat les dessalinitzadores o bé el canvi de model d’explotació disminuint els ceps/ha… cosa però que ja és difícil disminuir en segons quins indrets.

La jornada molt participativa es va concloure amb una copa de cava i un aperitiu ofert per Jovani Vins mentre les converses s’allargaven entre els assistents.

Aprofitem per agrair l’assistència de tots els presents i en especial als que han recollit i mostrat les dades i detalls de la verema passada.