El vi consumit amb moderació, realment hi ha riscos per a la salut?

Diferents mitjans de comunicació han fet ressò d’una nova investigació sobre la relació entre la mortalitat total i el consum d’alcohol. Des del rigor científic, hem analitzat aquest estudi i les notícies publicades. Els mitjans han ressaltat l’increment progressiu del risc de mortalitat i han obviat que aquest augment només s’observa amb consums elevats.

 

DADES SOBRE L’ESTUDI

Investigadors del Canadian Institute for Substance Use Research de la Universitat de Victòria i de la Universitat de Porthsmouth van avaluar l’evidència científica disponible sobre la relació entre el consum d’alcohol i el risc de mortalitat per totes les causes, mitjançant una metaanàlisi i revisió sistemàtica de 107 estudis observacionals de cohorts que engloben 4.838.825 individus. El treball s’ha publicat a la revista JAMA Network Open. La novetat d‟aquest estudi és que l‟anàlisi s‟ha ajustat per nombroses variables que podien generar confusió i influir en els resultats. Aquestes variables són: variació entre estudis; biaix per presència d’exbevedors, bevedors ocasionals o persones malaltes al grup d’abstemis; edat i sexe; ciutat-país on s’ha fet l’estudi; any de publicació; temps de seguiment; patró de consum; o si els estudis tenien en compte la presència de malalties cardíaques, estatus social, raça, patró alimentari, nivell d’activitat física, massa corporal i hàbit tabàquic.

 

RESULTATS

L’anàlisi no ajustada dels estudis troba que, comparat amb els abstemis, hi ha una reducció significativa, de fins a un 15%, en el risc de mortalitat per totes les causes als bevedors d’alcohol lleugers. No obstant això, quan es fa un ajust per totes les possibles variables de confusió, la reducció disminueix al 7% i deixa de ser estadísticament significativa. Així, l‟estudi no mostra diferències significatives entre el risc de mortalitat per totes les causes entre les persones que han estat abstèmies tota la vida o que són bevedores ocasionals, és a dir, que beuen menys d‟una beguda a la setmana, i les persones que són bevedores lleugeres (1.3-25gr/dia) i fins i tot moderades (25-45gr/dia). El risc de mortalitat només augmenta quan el consum dalcohol és elevat, en el cas dels homes, superior a 45 gr. dalcohol al dia (més de quatre copes de vi de 125 mL), i en el cas de les dones superior als 25 gr. dalcohol al dia (més de dues copes de vi).

OBSERVACIONS

L’estudi no reporta si en ajustar per nombroses variables de confusió, no es redueix significativament la mida de la mostra, ja que són molt pocs els estudis que reporten totes les covariables analitzades. L’estudi analitza la mortalitat per totes les causes, però seria interessant conèixer els resultats segons les diferents causes de mortalitat, com, per exemple, la cardiovascular i per càncer. Cal destacar com a important, el fet que l‟estudi no analitza el risc segons els diferents tipus de beguda, ja que podria haver donat resultats diferents si s‟haguessin analitzat de forma selectiva els consumidors de vi. Algun dels autors (Stockwell) i diversos mitjans de comunicació, en informar de l’estudi només han ressaltat el fet de l’increment progressiu del risc de mortalitat amb el consum d’alcohol, dada ben coneguda i motiu fonamental per limitar-ne el consum. Tot i això, molts d’ells obvien que aquest augment només s’observa amb consums elevats. Aquest estudi contradiu clarament la premissa que qualsevol consum dalcohol és nociu. Els consums lleugers fins a 45 gr/dia no augmenten la mortalitat.

 

CONCLUSIONS

Un consum ocasional o lleuger-moderat d’alcohol no augmenta el risc respecte de no beure. El risc només augmenta amb consums elevats (>45gr/dia), en dones el risc és més gran amb menors quantitats d’alcohol (>25 gr/dia).

 

Veure a l’observatori de notícies