Albet i Noya recupera varietats autòctones després de 30 anys
El BOE autoritza Belat i Marina Rion, les varietats ancestrals rescatades pel celler català.
Els cellers no només són l’espai on s’elaboren els vins, sinó que es poden convertir en grans centres de recerca i investigació per a descobrir noves plantes, fórmules o combinacions per a millorar la qualitat del producte o, fins i tot crear-ne un de nou. La realitat és que la vinya catalana ha passat per diferents crisis que han fet minvar les varietats autòctones del país. Per sort, fa dècades que diferents cellers inverteixen part del seu temps i recursos a trobar aquestes varietats perdudes, independentment dels anys que costi. Aquest és el cas d’Albet i Noya que ha vist la feina de tres dècades reconeguda al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), ja que l’Estat ha autoritzat la Belat i la Marina Rion, dues varietats fins ara desconegudes que actualment es podran utilitzar per elaborar vi.
“Les hem trobat aquí, al Penedès”, explica emocionat Josep Maria Albet, propietari del celler català en un comunicat remès a Vadevi. Aquestes dues varietats les va descobrir el mateix propietari, qui a més s’ha encarregat de dur a terme tot el projecte. Concretament, el 1997, Albet va detectar aquestes dues varietats en els seus cultius i la lluita per a validar-les ha durat gairebé. Al cap i a la fi, el vi és un producte d’un alt valor afegit i tant a Catalunya com a l’estat espanyol hi ha normatives molt restrictives. Per aquest motiu no n’hi ha prou a trobar una varietat sinó que ha de ser aprovada per poder-se fer servir sota una Denominació d’Origen. Així, 30 anys després del seu descobriment, Belat i Marina Rion passen a formar part de les varietats autòctones catalanes i són reconegudes oficialment pel ministeri d’Agricultura.
Per parlar del projecte d’Albet i Noya cal parlar d’aquestes varietats recuperades, ja que ambdues s’utilitzen per a elaboracions diferents i les seves característiques permeten la creació de diferents vins. La Marina Rion, preservada d’una antiga vinya familiar, produeix vins frescos, amb una acidesa vibrant. Els aromes, segons expliquen des d’Albet i Noya “poden recordar el Riesling o el Xarel·lo”, és a dir, altres varietats existents i reconegudes. A més, aquesta varietat és apte fer vins joves, amb criança i fins i tot podria funcionar en escumosos, segons apunta la recerca del celler català. Per la seva banda, la Belat, localitzada en un cep abandonat a les Muntanyes d’Ordal, podrà proporcionar vins negres elegants amb tanins suaus i de perfil molt fresc. “Ambdues varietats presenten també un molt bon comportament a la vinya que les fa fàcils de treballar i resistents a possibles malalties”, asseguren.
Tres dècades d’investigació
Aquest projecte, iniciat el 1997, va centrar-se en la recuperació de varietats prefil·loxèriques amb potencial per a la viticultura moderna. El canvi climàtic ha estat un cop molt dur pels cultius de Catalunya i la vinya no ha estat una excepció. D’aquesta manera, intentar trobar vinyes centenàries del territori sembla una de les poques maneres que tenen els viticultors de conrear plantes que siguin resistents, ja que les varietats autòctones sempre seran menys susceptibles als canvis meteorològics que les foranes. Tanmateix, en la recerca de Josep Maria Albet es van localitzar una catorzena de varietats repartides per tot Catalunya, però la Belat i la Marina Rion van destacar per les seves qualitats agronòmiques i enològiques, així com per la seva adaptabilitat al territori.
Un projecte per compartir
L’èxit del projecte serà compartit perquè així ho ha decidit el celler català. Per a Josep Maria Albet és de vital importància preservar el patrimoni vitivinícola català i més en un moment en què els canvis en el medi ambient poden jugar males passades als professionals. Així, les dues varietats recuperades podran cultivar allà on els agricultors ho demanin, ja que el celler ha asseverat que volen compartir aquesta troballa: “Estem disposats a compartir fusta amb tots aquells que vulguin plantar Marina Rion i Belat i contribuir al futur de la viticultura catalana“, conclou el propietari d’Albet i Noya i impulsor del projecte.
