El jaciment iber de Jean Leon revela restes arqueològiques singulars vinculades al vi

La peça més rellevant del jaciment és un bol amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera sobre ceràmica més llarga documentada

També s'han identificat, entre les restes excavades de les sitges, diverses llavors de raïm carbonitzades que certifiquen la pràctica de la viticultura a Torrelavit fa 2200 anys

a

Els treballs arqueològics realitzats a Jean Leon, en el terme municipal de Torrelavit, arran del descobriment fortuït d'un jaciment d'època ibera del segles II-I aC, han proporcionat “resultats extraordinaris, que suggereixen accions de tipus ritual o votiu”, segons l'arqueòleg Dani López, director de la cooperativa de recerca arqueològica del Penedès ArqueoVitis i responsable de l'excavació, juntament amb Mireia Sabaté. La peça més important del jaciment és un bol per beure vi amb una inscripció en escriptura ibèrica, la tercera inscripció sobre ceràmica més llarga de totes les que s'han documentat fins ara en el món ibèric (més de 2.000), tot i que també s'han trobat altres elements singulars en tres de les catorze sitges excavades.

Els resultats de l'excavació s'han presentat aquest dimarts, 17 de maig, al celler Jean Leon, en un acte per als mitjans de comunicació que ha comptat amb la presència, a més de l'equip d'ArqueoVitis, de Mireia Torres, directora del celler, Andreu Felip Ventura, director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Manuel Raventós, alcalde de Torrelavit. Per a Mireia Torres, “aquest descobriment connecta el passat vitivinícola del Penedès i el present del celler Jean Leon; és molt il·lusionant saber que en aquests terrenys on Jean Leon va plantar vinyes a principis dels anys 60, ja hi vivia gent fa més de 2000 anys que també cultivava raïm i feia vi”.

Tot i que el bol estava extremadament fragmentat, s'ha pogut reconstruir la major part de la inscripció, que comença amb les paraules “Neitin iunstir”, una expressió característica de la llengua ibèrica que la majoria d'estudiosos interpreten com una forma de salutació o propiciatòria. “Com que es tracta d'una inscripció llarga feta abans de la cocció de la peça i que comença amb la fórmula neitin iunstir , sembla plausible pensar que la seva funcionalitat és religiosa, potser votiva, en què neitin podria estar identificant a la divinitat mentre que iunstir podria ser un verb que indicaria una acció propiciatòria”, comenta Dani López. I afegeix: “És molt poc habitual trobar inscripcions ibèriques, sobretot d'aquesta llargària, per això és una llengua encara molt desconeguda”. De fet, segons Dr. Joan Ferrer, especialista en epigrafia paleohispànica: “les inscripcions ibèriques es poden transcriure, ja que se'n coneix el valor dels signes, però no es poden traduir, ja que no disposem de cap llengua suficientment propera que ens permeti esbrinar el significat de les seves paraules”.

En la sitja on s'ha descobert la inscripció, també s'han localitzat un conjunt de peces ceràmiques senceres com un càlat (un recipient de ceràmica de forma troncocònica i vora plana), una gerreta bicònica (és a dir formada per dos cons truncats units per la base i una nansa) i diversos gots, així com restes d'animals. Les restes arqueològiques més rellevants trobades en les altres dues sitges importants del jaciment són, per una banda, dues llavors carbonitzades de raïm, concretament de vitis vinífera, i per l'altra, la miniatura d'una cílix o copa grega per beure vi, a més de diverses fusaioles o torteres per filar. La sitja del raïm també presenta restes singulars que denoten algun tipus de ritual o gran banquet.

En relació a l'arqueologia del vi, s'han identificat àmfores ibèriques i romanes que indiquen que es consumia vi local i d'importació, essent aquests recipients una evidència del transport i emmagatzematge del vi. També han aparegut altres restes ceràmiques vinculades amb el servei i el consum del vi, com les gerres, una miniatura de crater (on es barrejava el vi amb aigua) i una altra de cílix (copa), així com bols i gots, a més de les llavors carbonitzades de vitis vinifera que certifiquen que es practicava la vitivinicultura en el jaciment.

Durant l'excavació de la resta de sitges, s'han identificat altres restes que proporcionen, indirectament, informació sobre les activitats dels habitants de la finca de Jean Leon, com una arma llancívola o javelina anomenada pilum, molins fariners de pedra del tipus rotatori, destrals i esmoladors de pedra, així com gran quantitat de carbons de fusta que permetran conèixer amb el seu anàlisis quin eren els boscos i la situació paleoambiental del territori a l'època.

Les sitges són dipòsits excavats a terra que s'utilitzaven per emmagatzemar cereal. Un cop deixaven de tenir amb aquesta finalitat, s'hi abocaven deixalles i de vegades s'utilitzaven com a tombes o dipòsits rituals o votius. Les 14 sitges excavades a Jean Leon estaven distribuïdes en un espai de 835 metres quadrats i possiblement formaven part d'un graner o zona productiva d'un jaciment iber de fa 2100 o 2200 anys. El jaciment va ser descobert a principis d'abril per Alfons Gumà, veí de Sant Pere de Riudebitlles, que va detectar restes de ceràmiques que havien aflorat a la superfície arran dels treballs de preparació d'uns terrenys per plantar una nova vinya.

Ara que ha finalitzat l'excavació, l'Ajuntament de Torrelavit iniciarà els tràmits per declarar el jaciment com a Bé Cultural d'Interès Local. En un futur, està previst excavar la meitat restant del jaciment i exposar les troballes arqueològiques al centre de visites de Jean Leon i al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya en Vilafranca del Penedès, Vinseum.

Associació Catalana d’Enòlegs - Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya
Centre Àgora · Polígon Domenys II · Plaça Àgora, 1  · 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) · Tel. 93 891 2550 · Fax 93 891 2550
facebooktwitterlinkedinslideshareWine Moderation