Miguel A. Torres: “Estem en plena emergència”

El president de Família Torres parla amb 'Món Planeta' sobre la crisi climàtica i algunes de les accions que es poden emprendre.

a

Miguel A. Torres (1941) és president de Família Torres, empresa vitivinícola familiar que es troba entre les més grans del nostre país i de l'estat espanyol. Des de fa més de deu anys, Família Torres té un programa propi dedicat a millorar la sostenibilitat de la seva activitat, amb un gran número de projectes per reduir la seva petjada de carboni que van de la instal·lació de plaques solars a les seves terres a la posada en marxa de programes experimentals per mirar de reaprofitar les seves emissions, els Premis Torres&Earth, que distingeixen les accions de sostenibilitat de les empreses externes amb qui treballen i a l'organització de jornades i simposis de divulgació científica en aquest mateix àmbit.

– Duu tota una vida dedicada a la indústria vitivinícola. Quan va començar a interessar-se per la sostenibilitat?

Abans, quan no sabíem res de tot això, érem molt feliços. Les emissions no importaven, els plàstics acabaven al mar… ens passava com a tothom. Però tot va canviar el 2008, quan vaig veure la pel·lícula ‘Una veritat incòmoda', d'Al Gore. Ara sembla que la sostenibilitat està de moda però nosaltres vam començar aleshores . Els assessors, la família… tothom va estar d'acord a invertir-hi, començant amb les plaques solars. Després va venir la biomassa, i després altres projectes. Les plaques, però, justament van ser un problema: 400Kw que van estar aturats gairebé dos anys , fins que el govern espanyol va canviar. L'altre dia també parlàvem de la Generalitat en aquest sentit: ara té una moratòria per a les energies renovables. Com que és per a grans instal·lacions, però, a nosaltres no ens suposa un problema.

b

La moratòria vol impedir, precisament, que aquestes grans instal·lacions afectin el paisatge.

Miri: a Mas La Plana, per exemple, les plaques es veuran, les tenim a les teulades, les tenim allà on podem… és que estem en plena emergència ! Podem anar discutint, la gent pot pensar que fa bonic o que no, però és una emergència i no sé fins a quin punt la solució l'ha de guiar el criteri estètic. Crec que s'ha de compaginar i que es pot, perquè hi ha moltíssim terreny . Ara nosaltres posarem plaques a Tremp, perquè tenim espai i és a prop de la xarxa elèctrica. Si algú vol posar plaques, que ho faci!

De plaques, com ha dit, en tenen moltes.

Fins ara les hem posat a les teulades, 15.000m2 de plaques, però es veuen poc. Les properes seran a l'aparcament: volem que tothom les vegi tan bon punt arribi . També en posarem a altres llocs… i n'estem molt cofois, no les hem d'amagar!

De fet, volen combinar l'activitat agrícola amb la generació elèctrica.

Hem fet una prova, que ha anat bé, de posar plaques solars a sobre les vinyes. Podem generar energia i alhora endarrerir la maduració del raïm perquè fan ombra. Això ho farem més cops, si Déu ho vol. Però també hi ha el cas d'empreses que van a veure propietaris i els ofereixen X euros per hectàrea per posar-hi plaques. Sense fer res, cobrar 2.000€ per hectàrea , per exemple. El propietari fa números i s'adona que la vinya no li dóna tant. Això és un problema, ´és clar, però si des del món del vi no podem igualar aquests preus i tenen una oferta millor, com els podem dir que no? Entenc que han de tenir llibertat per decidir.

c

Les plaques solars, en qualsevol cas, no ho són tot, com no ho és l'energia eòlica. Cal reduir emissions per altres bandes.

Per això tenim un departament que s'hi dedica. Mirem de buscar totes les opcions, la suma de moltes petites coses . Hem fet proves com ara la metanació, que no és pràctica a nivell industrial i que té un cost energètic molt alt, encara que sigui amb renovables. Ara capturem el carboni de la fermentació del vi i el torme a injectar a les tines per trencar el barret –la crosta que forma el raïm quan puja un cop el most ha fermentat. El recollim en una mena de globus, el fem servir i el que sobra el fem servir per inertitzar les tines, en comptes de comprar-lo de fora. Tots els cellers del món generen CO2 i l'alliberen a l'atmosfera alhora que en compren a la indústria per protegir el vi. Esperem que tothom se n'adoni i faci el mateix.

Economia circular sense ni tan sols sortir de casa.

Exactament! Però no només això: amb el CO2 també podem fer bicarbonats, per exemple. Tenim una altra prova en marxa amb una pastisseria, a qui durem bicarbonat elaborat amb CO2 capturat de la nostra mateixa activitat. Al Canadà, d'altra banda, estem treballant en l'embotellament en destí . Una part important de les emissions del transport venen del mateix vidre, i ens la podem estalviar. Provarem d'enviar vi a l'engròs i que s'embotelli allà. El vidre, a més, serà reutilitzable. Allà, Consumers Packaging hi té pràcticament el monopoli, i ho facilita molt. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar sis o set cops , i l'empremta de carboni i el cost de producció baixen molt.

Justament, una de les potes de la seva lluita és afecta els seus proveïdors.

I funciona! De fet, de tota la cadena de producció i distribució, la reducció d'emissions més important l'hem aconseguit amb l'Abast 3, els proveïdors, que ens ajuden molt. Hem de treballar plegats, per exemple en el transport . A Catalunya, el Govern ha estat valent posant un impost a les emissions de CO2 dels cotxes. És petita, potser, però és un començament.

d

El transport, però, sovint es fa amb camions per falta d'alternatives.

A Catalunya, la inversió en ferrocarrils hauria de ser prioritària . Per anar de Vilafranca a Barcelona trigues el mateix avui que fa cinquanta anys. No conec prou el tema, no ho he estudiat i cal l'opinió de tothom, però em sembla que és més important que l'aeroport. Catalunya ha de tenir trens que funcionin.

Aquí, però, ja entrem en decisions polítiques.

Són qui té la clau per millorar les coses, i la gran dificultat. La majoria no ho senten perquè no és un perill immediat . S'han cremat 10.000 hectàrees? Bé, això abans ja passava. D'aquí 10 anys el sud d'Espanya serà un desert? Ja ho veurem. No són preocupacions immediates, preocupa la Covid, però les coses que s'apropen a poc a poc i que es afectaran en el futur? No. Els polítics van allò que els dóna vots, i això, aquí, no en dóna. Gairebé no en parlen, a les eleccions. A Alemanya, a Suïssa, a Escandinàvia… hi ha partits verds importants, i aquí no. I davant la inacció dels polítics, potser cal que la resta emprenguem accions dràstiques , que remoguin consciències.

e

S'ha convertit en líder de la revolució sostenible al món del vi.

Altres cellers o altres viticultors han trigat molt més a donar-li importància. El 2008, quan vam posar en marxa Torres&Earth, gairebé ningú feia gaires esforços, fins i tot els que viuen de la vinya no hi veien el perill . En canvi, el 2019, amb Jackson Family Wines (Califòrnia), vam impulsar International Wineries for Climate Action, i ara ja som vint cellers d'arreu del món. Fins i tot n'hem aconseguit un de francès i tot! És molt important per fer que altres empreses s'animin. Al món del vi ha estat molt difícil , si més no a l'Estat. Ara, però, estic content… Això dels francesos… són “la pàtria del vi de qualitat”, els que més exporten, i no els agrada que vingui gent de fora a dir-lo què han de fer. Per això és important que hagin entrat els primers.

Vostè, a més, és la quarta generació d'una empresa familiar. Hi ha una part de temor per què pugui passar no tant al negoci com a la terra on ha crescut?

Sens dubte, aquesta por hi és, hi ha una part absolutament sentimental . Ara mateix estem patint, amb la verema. Està fent molta calor i enmig ha plogut molt… és clar. Torres som una família i aquest traspàs s'ha d'assegurar, que d'aquí 80 anys hi continuï havent vinyes al voltant de casa. No podem perdre els nostres orígens.

Artícle d'Aleix Salvans al MónPlaneta.cat. Ves-hi!

0 Comentaris
Deixa el teu comentari

  Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
Associació Catalana d’Enòlegs es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i dialeg.
La informació indicada no exiteix o no té privilegis per veure-la.
Associació Catalana d’Enòlegs - Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya
Centre Àgora · Polígon Domenys II · Plaça Àgora, 1  · 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) · Tel. 93 891 2550 · Fax 93 891 2550
facebooktwitterlinkedinslideshareWine Moderation