Fent cabòries sobre la figura de l’enòleg

Per Àngel Garcia Petit, enòleg, comunicador i membre de l'Associació Catalana d'Enòlegs.

M'agradaria començar aquest article amb una pregunta: quina imatge té el consumidor de vi de “l'enòleg”? Goso dir que les respostes no passarien d'identificar l'enòleg amb la persona que fa el vi, igual que identificarien el paleta amb qui fa les cases. Una visió extremadament curta.

En canvi si preguntem a unes quantes persones triades a l'atzar quina imatge tenen de la figura del “cuiner” probablement ens trobarem que se li atribueixen dots tècniques (saber cuinar), artístiques (fer presentacions atractives), comunicatives (explicar el què i el perquè dels “seus” plats), imaginatives (dissenyar o reinterpretar receptes) que en conjunt donen una imatge força complexa –sovint una mica idealitzada, val a dir- de la figura del cuiner que va més enllà de la obvietat que és qui prepara els àpats.

A grans trets diria que l'home del carrer (manllevant el títol d'una antiga cançó d'en Quico Pi de la Serra) veu l'enòleg com l'operari que fa el vi, mentre que veu el cuiner com l'artesà que cuina o dissenya plats. En un cas hi ha una dosi de glamour, en l'altre no.

Potser ara caldria fer un altra pregunta, en aquest cas doble: quina imatge té l'enòleg de sí mateix, i què fem per donar valor a la nostra professió? Que cadascú es respongui sincerament. No sé si tots tindríem una resposta clara i àmplia, però segurament si ho comentéssim entre nosaltres ens tiraríem floretes –de vegades absolutament merescudes, de vegades no- i potser convindríem en que l'enòleg habitualment (i no sempre per decisió pròpia) encara està massa tancat el seu celler, tant físicament com mental.

FOTO: Gemma Urgell
Les noves generacions d'enòlegs són més dinàmiques, estan més “viatjades”, han tingut la possibilitat de formar-se millor, són més obertes a compartir coneixements i experiències, i –vull creure- són més receptives a les innovacions i a sortir del celler a donar explicacions. És un bon moment per intentar transmetre al públic general una imatge més completa i professional de l'enòleg, perquè històricament aquí és on no n'hem sabut prou. Ens falta comunicació .

Hi ha un altre aspecte que em preocupa -tot i que relativament- i és el poc rigor que observo a l'hora de definir-se com enòleg . És relativament freqüent trobar persones que han creat un celler, o treballen en un celler, que es defineixen com enòlegs sense tenir el reconeixement normatiu per dir-se'n. I això reforça la meva idea de que cal que ens expliquem.

Cuiners i sommeliers tenen al seu favor la proximitat amb el consumidor final, però nosaltres hem de reivindicar el nostre paper com a tècnics amb estudis universitaris, coneixedors i ambaixadors del territori, prescriptors, investigadors (la gent no sap que hi ha molts cellers que –dins de les seves possibilitats- fan feines de recerca i experimentació), còmplices de sommeliers i comunicadors, formadors, transmissors d'un patrimoni cultural i gastronòmic, i sobretot hem de deixar clar que som els grans coneixedors del vi.

Per fer-ho primer n'hem d'estar convençuts, hem de conèixer molts més vins d'arreu del món, i hem d'establir complicitats amb tothom que intervé en el procés que va des de la vinya fins la taula, especialment amb els mitjans de comunicació als que hem de convèncer de la importància de la nostra figura. Per aconseguir que el nom d'un bon enòleg estigui al nivell del d'un bon cuiner o sommelier haurem de ser imaginatius –o buscar qui ho sigui per nosaltres- per tal de donar a conèixer la nostra feina, amb humilitat però amb determinació, perquè sense nosaltres no hi ha vi tal com el coneixem ara mateix .

0 Comentaris
Deixa el teu comentari

  Notificació via correu electrònic dels nous comentaris
Associació Catalana d’Enòlegs es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i dialeg.
La informació indicada no exiteix o no té privilegis per veure-la.
Associació Catalana d’Enòlegs - Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya
Centre Àgora · Polígon Domenys II · Plaça Àgora, 1  · 08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona) · Telèfon 93 891 2550 · 
facebooktwitterslideshareWine Moderation